Publicat per

Les llengües minoritàries a Suïssa

Publicat per

Les llengües minoritàries a Suïssa

El nom comú del país és Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francés: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; i en llatí: Helvetia). …
El nom comú del país és Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francés: la Suisse; en italià: Svizzera; en…

El nom comú del país és Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francés: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; i en llatí: Helvetia). El seu nom oficial és Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francés: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra; i en llatí: Confœderatio Helvetica).

Coexisteixen quatre llengües principals a la Confederació Suïssa: l’alemany, el francés, l’italià i el romanx. Amb una superfície de 41.290km2 compta amb 8.670.300 habitants. L’alemany és l’idioma més parlat que compta amb un 63% de la població total suïssa. Seguidament, el francés que és parlat pel 23% de la població, després l’italià que el parla un 8,2% de la població i, per últim, la llengua menys parlada és el romanx, o grisó, que compta sols amb un 0,5% de la població total. La varietat de llengües és pel fet que el país és llindar a França, Alemanya i Itàlia. Tot i que l’alemany té un percentatge més alt de parlants, no s’ha establit com a llengua oficial per damunt de cap altra, conviu amb el francés i l’italià compartint estatut de llengües oficials a l’administració federal suïssa, mentre que el romanx és cooficial i es fa servir sols amb els parlants.

Cada varietat lingüística determina el territori, i aquests es divideixen en cantons, on la llengua oficial és la que predomina en aquesta. Per exemple, hi ha cinc cantons francòfons. A alguns pocs cantons hi ha més d’una llengua oficial. El 1848 la Constitució federal reconeixia el francés, l’italià i l’alemany com a llengües oficials. El 1938, quasi cent anys després, va reconèixer també el romanx com a llengua nacional i fins al 1996 no la reconegueren com a llengua cooficial.

En l’educació a Suïssa la llengua nativa de cada cantó és la que s’estudia en primer estat, després s’estudia una segona llengua nacional i per últim una tercera llengua oficial o l’anglés. A la Confederació Suïssa, els mitjans de comunicació respecten i han de promoure les tres llengües oficials i almenys un programa de ràdio s’ha d’emetre en romanx.

El romanx és, per tant, la llengua minoritària a la Confederació Suïssa. A més a més, aquesta compta amb varietats dialectals al seu interior: sobreselvà, sotaselvà, sumiran, alt engiadinès o puter, i baix engiadinès o vallader. Aquest últim és el que compta amb més parlants. El romanx pateix d’una falta de protecció, manca una política d’immersió lingüística. Va estar exclós educativament durant un llarg període de temps, s’usa actualment en l’educació primària en algunes àrees però no en la secundària.

L’italià té una varietat històrica dialectal: el llombard. En el passat, a la regió italiana predominava el llombard, una llengua bastant diferent de l’estàndard italià, però a partir de la creació del Regne d’Itàlia aquesta va començar a substituir-se per l’italià actual; això no obstant resten alguns parlants en aquest dialecte. Hui en dia encara podem escoltar programes de ràdio, llegir llibres o revistes, comptar amb un diccionari i fins i tot escoltar cantants en llengua llombarda principalment al cantó de Ticino i també en menor grau al cantó de Grisons. A la dècada dels 2000 es va fer una proposta per normativitzar el llombard que era de caràcter polinòmic, com en el cas de l’ortografia del català, que no va arribar a bon port.

L’alemany també compta amb una varietat dialectal: el jenisch. El jenisch, és una llengua que naix dels jenischs. És un poblat seminòmada europeu que es va establir a l’Europa Central (Alemanya, Bèlgica, Àustria, Països Baixos, parts de França i Suïssa). Podrien estar establerts a Suïssa des del segle XV. Aquest país sí els reconeix com a minoria nacional. La seua llengua és una barreja de restes de llengües germàniques com l’ídis, el romaní o el rotwelsch. Actualment, s’ha creat una associació independent per protegir la seua cultura. També existeixen en l’alemany el tipus col·loquial o dialecte Schwyzerdütsch, i l’estàndard que s’usa a l’aula, Hochdeutsch, que fora de l’àmbit educatiu es limita a les situacions formals.

L’ídix també és una llengua minoritària a Suïssa que té dues variants. La primera és l’oriental que prové dels jueus que emigraren en l’holocaust. La segona l’occidental, aquell que ja es parlava abans de l’holocaust. Està en via d’extinció i quasi segur el 100% dels seus parlants són bilingües.

Del francés i l’occità reben l’arpità o francoprovençal. Actualment, es troba en perill d’extinció i roman important a Evolênna a Suïssa.

El tamany de població a Suïssa és poc més gran que el de Catalunya. La varietat lingüística amb comparació en l’Espanyola és semblant, la diferència és que no hi ha una llengua oficial dominant per damunt de les minoritàries. La divisió de territoris per la llengua que es parla és un fenomen que també ocorre a l’Estat Espanyol, un exemple el cas català; això no obstant a Suïssa els cantons tenen més autonomia. Tant el català, com el romanx i l’italià formen part de les llengües protegides de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Tot i això, resten com a llengües autòctones no protegides el francoprovençal o arpità, romaní i ídix. També el francés i alemany en zones on són minoritàries.

En resum, la Confederació Suïssa protegeix i promou principalment l’alemany, el francés i l’italià; el romanx manca de protecció i el seu percentatge de sols un 0,5% fa que aquesta llengua es trobe en perill. A més a més, s’inclouen diferents llengües minoritàries que estan en perill d’extinció; dins dels dialectes del romanx: sobreselvà, sotaselvà, sumiran, alt engiadinès o puter, i baix engiadinès o vallader; de l’alemany: el jenisch; de l’italià: el llombard; del francés: l’arpità o francoprovençal; com també l’ídix.

BIBLIOGRAFIA

Diari Ara [En línia] Llengües oficials a Suïssa, Canadà i Bèlgica. [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://www.ara.cat/opinio/llengues-oficials-suissa-canada-belgica_129_4218330.html

El Periodico [En línia] Les llengües que es parlen a Suïssa [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20130521/les-llengues-que-es-parlen-a-suissa-2396272

Los traductores [En línia] Idiomas hablados en Suiza [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://lostraductores.es/blog/lenguas-habladas-mundo/idiomas-hablados-suiza/

Yenisch [En línia] [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://web.archive.org/web/20120101214615/http://www.yenisch-suisse.ch/

Viquipèdia [En línia] Llombard [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/Llombard

Viquipèdia [En línia] Ídix [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Ddix

Viquipèdia [En línia] Francoprovençal [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/Francoproven%C3%A7al

Viquipèdia [En línia] Jenischs [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://ca.wikipedia.org/wiki/Jenischs

CEFAN [En línia] Loi fédérale sur la radio et la télévision (LRTV) [Data de consulta 23 de maig de 2022] https://www.axl.cefan.ulaval.ca/europe/suisse-fed-loi2006.htm

Debat0el Les llengües minoritàries a Suïssa

No hi ha comentaris.